Demencia Independentista Crónica (D.I.C)

¡Buenas!

Como todos bien sabéis un servidor es catalán. Catalán por que nací en Catalunya, y amo esta tierra como la que más. Pero últimamente me siento mal, dolido y avergonzado de serlo. Creo que tengo el derecho de hablar de este tema, de opinar, ya que he nacido aqui como dije. Aunque fuera de España muchos no lo crean así, habemos catalanes que nos sentimos plenamente orgullosos de ser españoles, por que lo somos aunque a muchos les duela en el alma. 

Catalunya tiene muchas cosas buenas. La gastronomía, las playas, los bosques, las tierras, monumentos y sitios emblemáticos deliciosos (El Parc Güell, El parque de la Ciudadela, La Sagrada Familia, el Castillo de Montjuïc, etc...). Miles de turistas se agolpan en Barcelona para ver las maravillas que se encuentran en esta ciudad pero...

He detectado algo que no me gusta. Cierta gente, ciertas ideas que no pegan con esa idílica estampa. Esos son los separatistas, los que nada quieren saber de España. Tienen una enfermedad muy grave e incurable que he bautizado como D.I.C (Demencia Independentista Crónica). El mismísimo Doctor House bajó los brazos al enfrentarse a esta dolencia.

Los síntomas son variopintos y en cada persona son distintos. Los hay que dicen serlo y cuelgan ''estelades'' en sus perfiles de Facebook y luego salen a celebrar las victorias de la Selección Española de fútbol ataviados con sus banderas españolas y gritando ''yo soy español''. Luego hay a quienes les hablas en castellano y aún entendiendolo te ignoran hasta que les hablas en catalán... Los hay recalcitrantes, a los que ven una bandera española y les salen granos... Hay varios casos. Estos que he mencionado se pueden controlar con medicación, o con la cruda realidad. Pero hay otros que son casos perdidos. Aquí un ejemplo:

Mirad. Que se metan con Neymar me causa gracia. Que se rían de Messi me encanta. Que se choteen de Alves y su ridícula manera de vestir me causa hasta placer. Pero paren... ¡A Puyol ni tocarlo! Pese a no compartir sus ideas con él (es independentista, pero no padece D.I.C) es el único jugador del F.C Barcelona a quien le tengo respeto, mucho, casi reverencia. Es una persona que tiene sus ideas, como todos, pero que no falta a las ideas de los demás. Así es como tiene que ser un independentista, aprended de él. Enarbola la ''estelada'' si quieres, pero ni pidas tolerancia  ni acuses de intolerancia, si tu eres el primero que no predicas con el ejemplo.

Es lamentable, de verdad. Vale que Manuela no es el nombre más bonito de la lengua española. Vale que la niña va a pasar una infancia y adolescencia mala. (En España y algunos países de habla hispana como Panamá ''hacerse una manuela o manola'' es masturbarse y los niños son crueles por naturaleza). Pero es que Meritxell no es un nombre que suene muy bien tampoco... Mariona, Montserrat... Son nombres feos, sinceramente y a mi gusto. Pero lo que si que es demente es criticar a alguien por ponerle el nombre que quiera a su hija. 

Se quejaban de que en la época del franquismo no podías bautizar a la gente con nombres en catalán. A ver, Franco no fue bueno para nadie. Pero eso es MENTIRA. Un mentirusco atao con piedra, como el 85% de las cosas que dicen. Afán de victimismo que, con Don Artur Mas se está acrecentando y agravando. No vi a nadie quejarse cuando Piqué le puso Milán a su hijo, para poner un ejemplo parecido. ¡Que originales! ¿Verdad? Claro, eso no molestó por que no es un nombre castellano... ¡Ay madre, si le hubieran puesto Pedro! ¡La que se habría montado! Dicen que hay catalanofobia, con ese estúpido vídeo de ''¡A mí me hablas en castellano!''... Pues no se quien es más fóbico, si los que nos sentimos españoles y catalanes o los que se encierran en un sueño, en una utopía que si se llegase a materializar en realidad, no sería beneficiosa para nadie.

En fin, que si pasa me voy a Murcia. Está decidido. 

Ahora lo mismo en catalán, para los hispanofóbicos:

Bones !

Com tots bé sabeu un servidor és català . Català perquè vaig néixer a Catalunya, i estimo aquesta terra com la que més. Però últimament em sento malament, dolgut i avergonyit de ser-ho. Crec que tinc el dret de parlar d'aquest tema, d'opinar, ja que he nascut aquí com ja he dit . Encara que fora d'Espanya molts no ho creguin així , havem catalans que ens sentim plenament orgullosos de ser espanyols, perquè ho som encara que a molts els dolgui a l'ànima .

Catalunya té moltes coses bones. La gastronomia , les platges , els boscos , les terres , monuments i llocs emblemàtics deliciosos ( El Parc Güell , El parc de la Ciutadella , La Sagrada Família, el Castell de Montjuïc , etc ... ) . Milers de turistes s'amunteguen a Barcelona per veure les meravelles que es troben en aquesta ciutat però...

He detectat una cosa que no m'agrada. Certa gent, certes idees que no casen bé amb aquesta idíl · lica estampa . Aquests són els separatistes, els que no volen saber res d'Espanya. Tenen una malaltia molt greu i incurable que he batejat com DIC ( Demència Independentista Crònica ) . El mateix doctor House va abaixar els braços en enfrontar-se a aquesta malaltia .

Els símptomes són variats i en cada persona són diferents. N'hi ha que diuen ser-ho i pengen estelades en els seus perfils de Facebook i després surten a celebrar les victòries de la Selecció Espanyola de futbol abillats amb les seves banderes espanyoles i cridant '' yo soy español'' . Després hi ha a qui els parles en castellà i encara entenent t'ignoren fins que els parles en català ... N'hi ha recalcitrants, els quals veuen una bandera espanyola i els surten granets... Hi ha diversos casos. Aquests que he esmentat es poden controlar amb medicació , o amb la crua realitat. Però hi ha altres que són casos perduts. Aquí un exemple :

Mireu. Que es fiquin amb Neymar em causa gràcia . Que es riguin de Messi m'encanta. Que s'escollonin d'Alves i la seva ridícula manera de vestir em causa plaer, diría. Però parin ... A Puyol ni tocar-lo ! Malgrat no compartir les seves idees amb ell ( és independentista , però no pateix DIC ) és l'únic jugador del FC Barcelona a qui li tinc respecte, molt, gairebé reverència . És una persona que té les seves idees , com tots , però que no falta a les idees dels altres . Així és com ha de ser un independentista , apreneu d'ell . Enarbora la '' estelada '' si vols , però ni demanis tolerància ni justificants d'intolerància , si tu ets el primer que no prediques amb l'exemple .

És lamentable , de veritat . Val que Manuela no és el nom més bonic de la llengua espanyola . Val que la nena passarà una infància i adolescència dolenta. ( A Espanya i alguns països de parla hispana com Panamà '' hacerse una manuela o manola '' és masturbar-se i els nens són cruels per naturalesa ) . Però és que Meritxell no és un nom que soni molt bé tampoc ... Mariona , Montserrat ... Són noms lletjos , sincerament i al meu gust . Però el que si que és dement és criticar algú per posar-li el nom que vulgui a la seva filla .

Es queixaven que en l'època del franquisme no podies batejar la gent amb noms en català . A veure , Franco no va ser bo per a ningú . Però això és MENTIDA . Un ''mentirusco atao con piedra'' , com el 85 % de les coses que diuen . Afany de victimisme que , amb Don Artur Mas s'està augmentant i agreujant . No vaig veure a ningú queixar-se quan Piqué li va posar Milán al seu fill , per posar un exemple semblant. Que originals ! Oi ? És clar , això no va molestar per que no és un nom castellà ... Ai mare , si li haguessin posat Pedro ! La que s'hauria muntat ! Diuen que hi ha catalanofòbia , amb aquest estúpid vídeo d' ''¡A mí me hablas en castellano! '' ... Doncs no sé qui és més fòbic , si els que ens sentim espanyols i catalans o els que es tanquen en un somni , en una utopia que si s'arribés a materialitzar en realitat , no seria beneficiosa per a ningú .

En fi, que si passa em vaig a Múrcia . Està decidit .

Gracias a todos por aguantarme, pero tenía que escribirlo o estallaba.

Posted in: